Història
del cooperativisme
a Sants
Sants, un barri ple d’història cooperativista
El Sants obrer i cooperatiu (1887-1939)
Entre 1887, quan la llei d’associacions permeté constituir societats obreres, i 1939, en que la victòria del feixisme esclafà qualsevol expressió de democratització social, les cooperatives santsenques proliferaren fins a ser una institució cabdal de la quotidianitat obrera del barri. Pogueren ser creades per l’experiència organitzativa forjada en decennis de lluita social, i articularen ja no només el combat sinó les noves formes de vida dels treballadors.
Foren els nodes locals de la trama proletària: companys de les treballadores de l’Espanya Industrial podien formar part de la rajolera La Redemptora, i tots podien acudir a L’Empar de l’Obrer o a La Lleialtat.
A les barriades de Sants i Hostafranchs, s’implantaren sobretot cooperatives de consum. No requerien tanta inversió com les de producció, i permetien una capacitat de compra col·lectiva i uns preus més econòmics pels obrers.
Algunes foren La Formiga Obrera (1885), La Igualtat (1892), La Lleialtat Santsenca (1892) La Nova Obrera de Sants (1897), Model del Segle XX (1901), La Balança Econòmica (1903), El Progrés Santsenc (1907), L’Empar de l’Obrer (1909), L’Amistat Santsenca (1911), L’Economia Social (1912), L’Actuació Econòmica (1917) o La Igualtat Cooperativista (1923), i n’hi hagué d’especialitzades com la Farmàcia Cooperativa Popular (1910) o el Forn Col·lectiu de Sants (1914).
La majoria no només esdevingueren un mitjà mancomunat de distribució d’aliments, sense intermediaris, sinó que disposaren de grups de teatre, corals, biblioteques, aprenentatge d’idiomes o tallers de salut, i impulsaren polítiques socials per als seus associats com mutualitats per a la jubilació, malaltia, escola i fins i tot en alguns casos habitatge.
Algunes d’elles encunyaren moneda pròpia, i els seus membres participaren en la vida política del país.
Les cooperatives més importants del barri es coordinaren en el Grup de Sants: en foren membres L’Empar de l’Obrer, La Lleialtat Santsenca, la Model del Segle XX, la Nova Activitat Obrera, la Nova Obrera, i la Unió Cooperatista Barcelonesa.
Sota aquest paraigües, organitzaren la XIV Festa Internacional de la Cooperació, el 5 de juliol de 1936, a la seu de la Lleialtat del carrer Olzinelles, i engegaren projectes d’intercooperació com la Fusió de les Cooperatives de Sants per la Compra de Carbó.
En menor mesura, nasqueren cooperatives de producció, sovint de treballadors d’un mateix ofici, com la Cooperativa de Producció La Redemptora, d’obrers rajolers (1899), la Cooperativa Obrera de Cadiraires o l’Agrupació Vidriera (1932). I mutualitats front la malaltia o la vellesa, en uns temps sense seguretats socials ni jubilacions, com el Socors Mutu La Igualtat (1891) o la Mutualitat Escolar Nostra Guardiola (1918).
Xarxa d’ajuda mútua i amb capacitat col·lectiva d’organització, les experiències santsenques de cooperació social partien d’una sociabilitat de barri i alhora el reinventaven. Foren creacions locals d’aquella esfera pública proletària que, com suggereix l’historiador Chris Ealham, posà en pràctica el somni d’una societat més enllà de la mercantil.
La victòria feixista de 1939 acabà amb l’aspiració de les classes treballadores catalanes de crear unes relacions socials solidàries i emancipadores. Com tot el cooperativisme català, cuinat a foc lent durant més de seixanta anys, les cooperatives de Sants foren tallades de soca-rel o ofegades fins a deixar-les morir.
Encara ens ressentim d’aquella derrota… Haurem de tornar a resseguir-ne els rastres.
Del text Les cooperatives a Sants: els anys de contrapoder obrer al barri (1854-1939) de Ivan Miró i Marc Dalmau, 2009.
Vols saber-ne més? Aquí et pots descarregar alguns documents: