Avui hem instal·lat part de l’exposició Memòria Cooperativa a la Societat Naturista Vegetariana de Barcelona, una entitat pionera a Catalunya pel que fa al naturisme i al cooperativisme de consum. S’hi podran veure els plafons dedicats a la part Internacional i la part catalana, així com dues cooperatives de consum històriques de Sants: la Model del Segle XX i l’Empar de l’Obrer, que en el seu moment -als anys 20- albergà grups naturistes i esperantistes. L’exposició romandrà a la seu de la Societat (C/Casp, 78) fins el 15 de gener del 2010, i el dijous 17 de desembre, a les 20.00h, en farem una presentació que es centrarà en la història de les cooperatives al nostre país. Hi esteu convidats i convidades!
El Centre Social de Sants va acollir el passat 12 de novembre el taller formatiu Com constituir una cooperativa de treball? A l’acte van participar una trentena de persones i hi van intervenir els projectes Ara_Coop i Fil a l’agulla.
Aquesta activitat, promoguda pel Projecte Barri Cooperatiu, pretenia dotar d’eines aquelles persones que tinguin projectes autogestionaris i d’omplir el buit de contingut que entitats com Barcelona Activa presenta en formació i assessorament en matèria d’economia social i solidària.
Ara_Coop van fer una primera aproximació teòrica en la qual van fer un repàs i una comparativa dels diferents models d’explotació econòmica i de les formes organitzatives del treball, del paper que hi ocupa el capital i de les cobertures de què disposen les persones que hi treballen. Van entrar en detall a explicar que per constituir una cooperativa, cal disposar d’un mínim de 3000€ i 3 persones, i van destacar-ne el fet que aquest format societari permet triar també el règim fiscal i laboral.
En segon lloc, la recentment constituïda Fil a l’agulla van presentar el seu projecte de cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre que ofereix serveis formatius per a professionals i centres educatius en matèria de gènere. Aquesta iniciativa està formada per 5 dones que han volgut aprofitar la seva experiència professional personal per a engegar un projecte autogestionari col·lectiu, i dotar-se de l’aixopluc legal i operatiu que representa el format cooperatiu.
En aquest mateix sentit, destaquem el fet que en ple context de crisi econòmica, hi ha hagut una increment del 10% en la creació de noves cooperatives de treball respecte el 2008, per les característiques del format i els avantatges de cara a capitalitzar l’atur per crear un projecte autogestionari, entre d’altres factors.
En l’article “D’aturats a empresaris“, la periodista Andrea Ortiz feia el passat 14 de novembre una panoràmica entorn la crisi i les oportunitats per al cooperativisme.
Entre d’altres experiències, es referia a Cuin Factory, una fàbrica de cuines que, davant l’imminent tancament per la crisi econòmica, ha sobreviscut convertint-se en cooperativa. (A la foto, 3 dels 14 socis treballadors de Cuin Factory, a la fàbrica de Vilafranca del Penedés).
L’article també ressaltava la tasca del Projecte Barri Cooperatiu.Aquí el teniu!
El proper dijous 12 de novembre, des de Sants Barri Cooperatiu proposem un taller pràctic per a totes aquells i aquelles persones interessades en muntar una cooperativa de treball.
Comptarem amb la presència de companys d’Ara_Coop, que tenen una experiència important en assessorar la constitució de cooperatives, i amb les amigues de Fil a l’Agulla, que recentment s’han constituït i per tant tenen fresc el procés.
Ho plantegem en format taller, és a dir que no busquem una xerrada unidireccional sinó que entre totes i tots resolguem dubtes i compartim experiències. Fins dijous!
No és obligatori, però estaria molt bé confirmar l’assistència a santscooperatiu@gmail.com, de cara a preparar els dossiers, etc. Salut!
AIGUASOL és una innovadora empresa d’enginyeria, organitzada sota l’estructura d’una cooperativa autogestionada, que ha celebrat aquest octubre el seu desè aniversari al nostre barri. Formada per enginyeres, enginyers, arquitectes i físics, així com doctors en enginyeria tèrmica i ciències físiques, està especialitzada en el desenvolupament, disseny i implantació de sistemes avançats d’energia solar tèrmica, així com en l’anàlisi del comportament tèrmic d’edificis i la participació en equips de disseny integral d’edificis.
En ocasió del seu aniversari, celebrat el passat 9 d’octubre al Casinetd’Hostafrancs, parlem amb Jaume Salom, Dr. Enginyer Industrial i gerent de la cooperativa, sobre una experiència que conjuga innovació tecnològica i científica amb el compromís mediambiental i el cooperativisme.
Jaume, felicitats pel vostre desè aniversari. Vareu començar com una iniciativa d’un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, i avui compteu amb una empresa formada per un equip potent de professionals. Per què vareu fer el salt del món de la recerca al cooperativisme?
- Gràcies per la felicitació. El salt es va fer per una raó fonamental: el poc espai que teníem les persones que vàrem iniciar el projecte de AIGUASOL d’incidir tant en les línies tècniques de treball com en aspectes organitzatius o de gestió del laboratori on treballàvem. Penseu que estem parlant de persones que portàvem més de 6 anys dins de la mateixa organització, ja amb el doctorat finalitzat i que havíem ajudat, conjuntament amb altres, al creixement i la consolidació del centre de la UPC al que ens referim. La trobada amb el cooperativisme és una conseqüència posterior i natural, en el procés de buscar la forma organitzativa més coherent amb la nostra filosofia i forma de pensar. I aquesta trobada no es va produir de forma immediata ja que la cooperativa de AIGUASOL es constitueix a l’any 2002, i en el primer període de funcionament, des de l’any 1999 al 2002, varem funcionar com a un departament de una SL.
Us definiu com una empresa autogestionària. Com viviu aquesta definició a nivell de l’organització interna de l’empresa? I com es tradueix amb la relació amb el mercat i amb altres actors (empreses, institucions, entitats)?
- L’evolució en com s’ha entès l’autogestió dins de AIGUASOL ha anat variant una mica amb el temps. Als primers anys, era entès com una participació activa, constant i permanent de tots els membres de l’empresa en els principals processos societaris (debats estratègics, de gestió, societaris, aspectes laborals, de infraestructura, etc..) i a la “repartició” de tasques entre tots els membres de la cooperativa. Últimament, amb l’etapa de creixement de la cooperativa, el concepte d’autogestió s’enten en una doble vessant: en la feina tècnica del dia a dia (que tant pot ser una tasca d’administració financera com la realització d’un projecte tècnic), l’autogestió s’enten com la capacitat, la “llibertat” i el compromís de les persones per organitzar-se la seva feina dins de les responsabilitats assumides i amb coordinació amb la resta de companys en funció de les línies aprovades per tots. De forma periòdica en les assemblees i altres reunions de caire societari, l’autogestió l’entenem com la participació i la corresponsabilitat en els àmbits on es decideixen les línies mestres de l’empresa i quines persones assumeixen en el dia a dia segons quines responsabilitats per delegació de l’assemblea.
Avui, sou una de les principals consultories d’energia solar a Europa, teniu un volum de més d’un milió d’euros en contractes, aposteu per fer recerca pròpia… Quines facilitats, però també problemes, us ha portat el model cooperatiu per a arribar a aquesta situació?
- Les facilitats s’han d’analitzar en clau interna. La forma cooperativa és una de les raons fonamentals que ens ha permès consolidar un grup de persones altament qualificades des d’un punt de vista tècnic i altament compromeses amb el projecte col•lectiu. De fet, en una empresa de coneixement com la nostra, la principal fortalesa són les persones que formen part del projecte. També des d’aquest punt de vista, hi ha hagut persones que els hi ha costat adaptar-se al model cooperatiu i a l’exigència, en part emocional, que suposa fer-se càrrec, encara que sigui de forma compartida, de la gestió del projecte. Des d’un punt de vista més extern i “burrocràtic“, la incomprensió i el poc coneixement que sobre el fet cooperatiu es té en segons quines institucions.
Treballeu en un camp, el de les energies renovables que, precisament en els darrers deu anys, ha experimentat un creixement exponencial. Com valoreu la situació d’aquest sector a l’estat espanyol? Com creieu que ha contribuït en qüestions com el canvi climàtic?
- Tens raó. El sector de les energies renovables i el de l’eficiència energètica en general és un dels sectors de més gran creixement en els últims anys i les previsions és que també ho sigui en els pròxims anys. En general, per la nostra societat, aquest creixement sigui igual o més important perquè s’ha de revertir una situació de canvi climàtic i de sobreexplotació dels recursos naturals, entre ells, els energètics per tal de que els nostres fills i nets puguin seguir gaudint del nostre planeta tal i com l’hem conegut. La nostra filosofia és, però, que aquesta línia de treball ha d’anar acompanyada del màxim rigor tècnic i científic, a l’hora de unes perspectives i valors que busquin els beneficis col•lectius i a mig termini. Amb rigor, anàlisi i treball s’ha d’evitar que es generi una bombolla especulativa en l’àmbit energètic, manada per les expectatives de beneficis a curt termini.
Finalment, us plantegeu seguir creixent? Com fareu compatible una major complexitat organitzativa amb un model on els treballadors assumeixen la gestió global de l’empresa?
- El Pla que havíem fet per al període 2007-2011, plantejava un creixement moderat per arribar a un tamanyd’organització de entre 30-40 persones. Actualment, ens movem al voltant de les 20 persones treballant a AIGUASOL. Possiblement, després de la realitat dels últims anys, alguns canvis serien necessaris per arribar a un grup de 30-40 persones, i al mateix temps, mantenir les formes de treballar autogestionades. Sincerament, i en el nostre àmbit d’activitat, el creixement pel creixement no és un objectiu que ens obsessioni. Creiem que és molt més important la coherència en el treball, en els plantejaments i la consolidació i el benestar de les persones que formen part del col•lectiu. Si això comporta un creixement, benvingut serà perquè significarà que haurem estat capaços d’obrir i compartir el projecte amb més gent.
Aquest darrer 1 d’octubre s’ha constituït Fil a l’Agulla, una cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre que treballa en qüestions de gènere, la cultura de pau i el desenvolupament de grups i organitzacions, a partir de tallers, formacions, acompanyaments, assessoraments i teràpies.
Fil a l’Agulla està formada per quatre professionals (Neus Andreu, Sara Carro, Joana Bou i Anna Espadalé) amb una llarga experiència en Resolució de Conflictes, Prevenció i Atenció a la Violència de Gènere, Desenvolupament d’Organitzacions, Salut Mental i Educació per la Pau…
A nivell metodològic, treballen amb uns plantejaments innovadors i participatius, que inclouen des del Treball de Processos fins al Teatre de l’Oprimit.
Algunes de les cooperativistes formen part de Teatraviesas, projecte de teatre de l’oprimit amb seu al barri de Sants.
“Treballem per una societat igualitària on les persones i els grups siguin capaços d’establir relacions lliures de violència, integrant el conflicte com a font d’aprenentatge. Treballem també per una educació que atengui al desenvolupament integral de les persones.
Els nostres tallers, formacions, grups terapèutics i assessoraments tenen com a objectiu generar i acompanyar processos de presa de consciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos d’acord amb els valors cooperatius”.
Fil a l’Agulla, Cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre Contacte: 3filagulla@gmail.com
Des d’inicis d’octubre, i fins al 13 de novembre, l’exposició Memòria Cooperativa es pot visitar sencera a la seu de l’Escola de Politiques Socials i Urbanes IGOP-UAB de Barcelona.
La presentació oficial de la mostra serà el proper divendres 23 d’octubre a la mateixa seu de l’IGOP, a càrrec dels integrants de Sants Cooperatiu, projecte de promoció cooperativa impulsat conjuntament per La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
L’exposició està formada per 49 plafons de dos metres d’alçada que representen tres eixos diferenciats. Primer trobem dos nuclis que introdueixen l’exposició i que reflecteixen els orígens cooperatius en l’àmbit internacional i un breu repàs de la memòria cooperativa catalana. A continuació, l’eix principal tracta amb profunditat i exemples històrics concrets l’experiència cooperativa al barri de Sants de Barcelona.
Memòria Cooperativa Del 5 d’octubre al 13 de novembre de 2009 Escola de polítiques socials i urbanes (IGOP-UAB) Urrutia, 17 08042 Barcelona 93 407 62 03
