Presenten el projecte Barri Cooperatiu a Sants

(Per www.el3.org)

“Als barris de Sants havien existit diverses cooperatives com La formiga obrera o La lleialtat. La dictadura va truncar aquesta i qualsevol altra forma d’organització ciutadana però ara el projecte Barri Cooperatiu, que s’ha presentat aquest vespre al Centre Social de Sants, vol promocionar i donar suport a les cooperatives com a entitats de treball, de consum o d’habitatge entre d’altres.

Barri Cooperatiu neix de la iniciativa de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, amb seu al carrer Premià de Sants, i La Ciutat Invisible, una de les cooperatives de treball que ja funcionen al barri. “Vam analitzar que davant de la crisi i de la situació actual de precarietat en el treball, seria interessant projectar en la societat i en concret al barri, l’imaginari cooperativista que ja havia existit a Sants i recolzar les noves iniciatives”, explica Ivan Miró, un dels impulsors de Barri Cooperatiu.

Però a més de fomentar la creació de cooperatives i donar suport a les que neixin, el projecte vol també crear un estudi històric de les que ja hi havia hagut a Sants-Montjuïc. Ivan Miró explica la idea: “Volem intentar descobrir tot el món cooperatiu que hi havia sobretot entre 1857 i el 1939”. Comenta que en aquell moment la majoria eren cooperatives de consum per tal de poder tenir accés a l’alimentació de manera col·lectiva i més econòmica. Amb aquest objectiu treballen consultant arxius tant públics com privats però demanen també la col·laboració ciutadana de persones que sabessin de familiars que havien format part de cooperatives o que tinguin documentació sobre el tema.

El projecte s’ha explicat en públic avui per primera vegada al Centre Social de Sants. En l’acte hi ha participat Jordi García que ha explicat què són les cooperatives. S’ha centrat sobretot en les de treball com a “alternativa solidària i autogestionada a l’economia de la precarietat”, en paraules d’Ivan Miró. A més, els impulsors de Barri cooperatiu han presentat el projecte als assistents i han anunciat una primera mostra de cooperatives santsenques el proper mes de juliol. Per conèixer més sobre el projecte i sobre el cooperativisme es pot consultar el bloc que han creat www.sants.coop.”


Us convidem el proper 30 d’abril de 2009 a les 19h a assistir al primer acte del Projecte Barri Cooperatiu al Centre Social de Sants al carrer Olzinelles 30.

Amb aquest primer acte volem presentar al barri en què consistirà aquest projecte.

Què són les cooperatives de treball?

Perquè ens ho expliqui comptarem amb la presència de Jordi Garcia.
Cooperativista, membre del consell de redacció de la revista Nexe quaderns de gestió i economia cooperativa i de la Xarxa d’Economia Solidària i coautor del llibre La dimensió cooperativa.

Us hi esperem a tots i a totes.
Sants, barri cooperatiu!!


A inicis del segle passat, el cooperativisme prengué força en barris obrers i populars com els nostres. Entre l’any 1885, quan una nova llei d’associacions permeté constituir societats obreres, i l’any 1939, en que la victòria del feixisme esclafà qualsevol expressió de democratització social, floriren multitud de locals obrers, mutualitats, cooperatives o ateneus. Eren expressió, per una banda, del desig de l’emergent classe treballadora d’expressar la seva subjectivitat, i per l’altra, de la necessitat d’establir mecanismes de solidaritat entre els sectors més explotats del capitalisme industrial, en uns anys en que no existia l’Estat del benestar.

Pel que fa al cooperativisme, s’implantaren sobretot fórmules vinculades al consum, que permetien una capacitat de compra col·lectiva -i per tant més forta- per part dels obrers i així obtenir uns preus més econòmics. A Hostafrancs, algunes foren la Cooperativa La Balança Econòmica (1903-1912) o la Cooperativa Economia Social (1912). De Sants, en podem destacar les següents cooperatives de consum: La Formiga Obrera (1885), La Igualtat (1892-1894), La Lleialtat Santsenca (1892-1936), La Nova Obrera de Sants (1903-1912), El Progrés Santsenc (1907-1925), L’Empar Obrer (1912), L’Amistat Santsenca (1911), L’Actuació Econòmica (1917-1922) o La Igualtat Cooperativista (1923). O d’altres especialitzades com la Farmàcia Cooperativa Popular (1910) o el Forn Col·lectiu de Sants (1914).

També nasqueren experiències com les mutualitats cooperatives, una garantia front la malaltia o la vellesa en uns temps sense seguretats socials ni jubilacions. Com la Societat de Socors Mutu La Igualtat (1891-1904), de Sants, o la Mutualitat Escolar Nostra Guardiola (1918) del barri d’Hostafrancs. I cooperatives de producció, constituides per treballadors d’un mateix ofici que s’estimaven més treballar per ells mateixos que no ser assalariats per un patró. Als nostres barris foren importants la Cooperativa de Producció La Redemptora, d’obrers rajolers i que visqué diferents periodes entre 1899 i 1928, o la Cooperativa Obrera de Cadiraires, rellevant sobretot durant els anys 20.

Aquestes experiències de cooperació social, escampades per tots i cadascun dels barris obrers, teixien una xarxa de relacions d’ajuda mutua, de solidaritat i de capacitat col·lectiva d’organització, que es basaven en una sociabilitat de barri. Com suggereix l’historiador Chris Ealham, constituien una veritable esfera pública proletària. Sumades als Ateneus obrers, o als centres de treballadors que evolucionarien cap al sindicalisme revolucionari, oferien un bon contrapés de cara a crear conflicte social, necessari no només per a limitar els abusos del capitalisme industrial, sinó per a somiar una societat que anés més enllà de la mercantil. Prova de l’activació d’aquelles xarxes socials foren les vagues generals revolucionàries de 1902 o de 1909, la batejada per la burgesia com la “Setmana Tràgica”. O, fins i tot, la capacitat dels i les treballadores catalanes a l’hora de fer front a les col·lectivitzacions de 1936.

Avui, d’aquelles experiències en queden documents en arxius, records en els familiars dels qui en participaren, i, sobretot, alguns edificis d’aquell patrimoni cooperatiu, com La Lleialtat Santsenca del carrer Olzinelles, i la Popular Satsenca, del carrer Premià.

Amb el Projecte Barri Cooperatiu, impulsat des de La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, volem recuperar part d’aquest bagatge, però no com una memòria històrica, és a dir passada, sinó com a memòria política que ens ajudi a crear noves experiències de cooperació social per els dies vertiginosos d’avui.

Article publicat al número 127 de La Burxa. Març 2009



Intervenir en la comunitat,
COMUNICAR COOPERACIÓ

Barri Cooperatiu és un projecte impulsat conjuntament entre La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. El seu objectiu és difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, per tal d’impulsar les cooperatives existents a barris i pobles, així com fomentar la creació de noves experiències.

Barri Cooperatiu és un projecte de comunicació integral que pretén reelaborar i socialitzar l’imaginari cooperativista en la societat. Les cooperatives (de treball, de consum, d’habitatge,…) són pràctiques associatives, plurals i de proximitat, que aposten per formes de producció i relació econòmica alternatives a les de l’actual model competitiu de desenvolupament social. I aquesta aposta ha de ser comunicada.

COOPERAR
o competir?

La cooperació social amplia la participació comunitària, crea fonts de riquesa arrelades al territori i cohesiona la societat a partir de refer l’actual fractura existent dels vincles socials. Per la seva rellevància en la vida social, mereixen un impuls de divulgació en sectors com el mediàtic, l’educatiu, l’associatiu i en el laboral. El reconeixement social de les cooperatives és un pas important per la interiorització dels valors de la cooperació en la societat.

La pròpia metodologia del Projecte Barri Cooperatiu es fonamenta en la cooperació. Creant complicitat, en primer lloc, entre les cooperatives existents en un territori determinat i, en segon lloc, entre les cooperatives i el seu entorn social. Cooperar és una bona pràctica social, amb repercussions positives tant a nivell productiu com comunitari.

Donar valor al
COOPERATIVISME

La recerca i visualització d’experiències concretes de cooperativisme històric d’un barri, que enforteixi els vincles emocionals dels habitants d’un entorn amb el passat cooperatiu. La projecció gràfica i informativa de les actuals experiències cooperativistes cap al conjunt de la societat. Els tallers en instituts, associacions i centres de treball. La presència en els mitjans de comunicació local. El Dia del Cooperativisme al barri o poble.

En una societat complexa, cal una metodologia multidimensional per a valoritzar el cooperativisme. Unes intervencions que reforcin cadascun dels projectes cooperatius existents i que impulsin, en definitiva, el cooperativisme com a eina de transformació social.

COOPERAR
en temps de crisi

En l’actual conjuntura econòmica, el teixit productiu vinculat al món cooperativista no escapa de les dificultats que impregnen tots els sectors de l’economia. Radiografiar el teixit cooperatiu en un territori concret, detectar-ne potencialitats i també mancances, proposar fòrmules d’intercooperació, i projectar amb força aquest teixit cooperatiu cap als seus entorn socials, són estratègies innovadores tant per a enfortir econòmicament els projectes com per reforçar-ne el seu compromis amb l’entorn.

El Projecte Barri Cooperatiu s’ha començat a desenvolupar al barri de Sants, de Barcelona, a inicis del 2009.

Pàgina 21 de 21« primera...10...1718192021