El 7 de juliol de 1923, l’Aliança Cooperativa Internacional llençà la idea de celebrar mundialment la Festa de la Cooperació. Era recent la commoció causada per la Gran Guerra (1914-1918), i la inestabilitat política i econòmica del capitalisme no augurava que, en un futur pròxim, els pobles veiessin garantit el seu dret de viure en pau.

 

Davant d’aquell context amenaçador, l’organització internacional del cooperativisme apostà per reforçar la propaganda, i proposà la Diada per a mostrar al món la solidaritat de les alternatives econòmiques bastides per les organitzacions cooperativistes. Els pobles havien d’aprendre a cooperar com a mitjà per a l’emancipació econòmica, i per a soscavar les bases materials que conduien a les guerres imperialistes. La democràcia econòmica, la distribució equitativa i la producció associada havien de substituir la violència i les desigualtats pròpies del capital.

 

La crida de l’ACI tingué un ressó notable entre els medis cooperativistes catalans, i el 1924 la Diada ja fou celebrada a cooperatives obreres de consum com les barcelonines La Flor de Maig, La Dignitat, l’Economia Obrera o el Model del Segle XX, així com a entitats de Mataró, Falset, Vic, Roda o Vilanova i la Geltrú. L’any 1925 ja eren una quinzena d’entitats catalanes les que acollien la celebració, on s’hi llegien proclames com la següent:

 

“Allí donde se crea una cooperativa, allí se derrumba un baluarte del capitalismo. Es este el momento que se produce el hecho revolucionario de la supresión del patrono. (…) Por este hecho la Cooperación es esencialmente transformadora, revolucionaria y pacífica”.

 

Aquelles diades inicials tenien un caràcter modest, es realitzaven a les mateixes seus de les cooperatives i eren amenitzades amb vetllades teatrals, celebracions infantils i discursos honorífics de cooperativistes veterans com Joan Salas Antón. El 1926, tanmateix, la Diada feu un salt important, per l’impuls que li donà la Federació de Cooperatives i el seu portaveu, Acción Cooperatista, i passà a celebrar-se a Montjuic. Hi assistiren milers de persones, i es fletaren 37 autobusos per a dur a la trobada 3.000 infants de les cooperatives.

 

El 1927, el primer dissabte de juliol ja s’havia consolidat entre les famílies obreres com la festivitat de la Cooperació, i l’acte multitudinari es celebrà en aquella ocasió a la plaça de Les Arenes. No fou, però, fins que acabà la dictadura de Primo de Rivera, que la Diada pogué revestir un caràcter més reivindicatiu. Així, el juliol de 1930, al Teatre Nou del Paral·lel, feren un míting Joan Ventosa i Roig, Joan Coloma, Josep Duran i Guàrdia, Miquel Mestre i Manuel Serra i Moret. La censura de la “dictablanda”, tanmateix, suprimí el caràcter internacional del cartell.

 

La Diada anà recollint el progressiu creixement del cooperativisme català, així com el recolzament institucional de la Segona República, i el 3 de juliol de 1932 es celebrà, a l’estadi de Montjuic, l’acte més important des de la instauració de la Diada. Presidit per Francesc Macià, hi assistiren 45.000 persones.

 

La darrera Diada important fou la del 5 de juliol de 1936. Arreu de Catalunya sovintejaren els actes, i a Barcelona s’organitzà a través dels Grups Cooperatius barrials, com els de Sant Martí, Sants, la Barceloneta o Gràcia, on hi intervingueren cooperadores com Dolors Abelló, Empar Coloma o Micaela Chalmeta, que enaltiren el cooperativisme com a sistema global per a l’emancipació social. Dues setmanes després, el cop d’Estat feixista, la Guerra Civil i la Revolució Social transformaven radicalment la situació del país, i la Diada perdé una força que el franquisme acabà d’ofegar.

 

Ja en els darrers anys, entitats com la Cooperativa Obrera de Vivendes del Prat del Llobregat han promogut la recuperació de la Diada, i el 2009, sota l’impuls del Projecte Barri Cooperatiu, es celebrà a Sants la 87etena edició de la Diada Cooperativista.

 Ivan Miró / La Ciutat InvisiblePublicat a La Directa, juliol del 2013.

Per a l’edició del 2013: diadacooperativisme.blogspot.com.es

Imatge: Il·lustració de SHUM per a la Festa de la Cooperació a Catalunya de 1928. Arxiu: La Ciutat Invisible

 

 

Deixa un comentari

El teu cometari