Quan el 2009 s’inicià el projecte Barri Cooperatiu, sota l’impuls de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i La Ciutat Invisible, el cooperativisme a Sants era una realitat fragmentada, sense projecció social i amb una desmemòria important respecte els antecedents històrics que havien fet, del nostre barri, un dels bastions del cooperativisme obrer català. De les cooperatives existents, n’hi havia ben poques que promoguessin la identitat i els valors cooperatius; la intercooperació entre elles era nul·la i, a nivell de barri, el model cooperativista no era massa conegut. D’entre les cooperatives inquietes d’aleshores, podem destacar Ambulàncies Catalunya, Net Neteja, Cusó Tapissers, la cooperativa d’ensenyament Institució Montserrat i la de consum Germinal, i no massa més. La situació avui, no obstant, no és la mateixa. Què ha canviat?

 

La crisi econòmica – més ben dit, l’ajust estructural capitalista en curs- ha transformat moltes de les certeses que teníem interioritzades. A nivell social s’ha produit un qüestionament sobre l’economia dominant, que ha implicat una reflexió personal sobre la relació que mantenim -cadascuna de nosaltres- amb el treball, el consum o l’estalvi. En aquests anys d’abusos capitalistes, de banquers que roben i desnonen, d’ERO’s i d’aturats, de retallades socials i pobresa creixent, ens hem preguntat insistentment –fos a les places, fos en la solitud- si “una altra economia era possible”. És aquí quan les alternatives econòmiques proposades des del cooperativisme, modestes però reals, s’han situat en la mirada de creixents sectors de la població.

 

L’aposta per un barri cooperatiu ha contribuït a l’arrelament local d’aquest canvi d’imaginari. La celebració del dia del Cooperativisme, les xerrades, articles, jornades i tallers, així com les exposicions, recerques i rutes per la memòria cooperativa del barri, han servit per a recuperar i actualitzar l’esperit cooperativista de Sants. Un procés que no s’hauria produït sense la creació de “cooperatives activistes” per part de persones implicades en els moviments socials santsencs (com La Ciutat Invisible mateixa, o les avui desaparegudes Malea i PimPamFilms), així com per les ressonàncies de tenir, al carrer Premià número 15, una seu important del cooperativisme català. Doncs a l’antiga cooperativa l’Empar de l’Obrer, després Popular Santsenca, des que s’hi instal·làla FCTC el 2005, s’hi han anat afegint múltiples organitzacions del sector, així com les cooperatives Coop57, L’Olivera, Grup Clade i Sàpiens.

 

Aquests nous contextos han facilitat que, en els darrers anys, s’hagin creat o instal·lat noves cooperatives de treball al barri, i que la llista d’empreses autogestionades pels seus treballadors vagi creixent. Des del sector de l’oci com Koitton Club o Kopdemà Bar; al món de la informàtica i les comunicacions, com Bonobo, Projecte Ictineu o la revista Alternativas Económicas, passant pels serveis vinculats a un nou model ecològic i sostenible, com Coop de bici o l’Economat Social. Cooperatives, moltes d’elles vinculades ala Xarxa d’Economia Solidària, que lluiten diàriament per a mantenir els llocs de treball i alhora difonen els valors cooperatius, que consoliden els seus projectes i estan obertes a col·laboracions, que es pensen com a mitjà per a resoldre les necessitats econòmiques dels seus protagonistes i a la vegada aposten per una transformació social més general.

 

Més enllà de l’extensió de la cooperativa com a fórmula, la sensació és que a Sants s’ha produït una socialització de la cultura de la cooperació. Als grups de consum agroecològic (Faves Comptades, Panxa Contenta); als mercats de la Xarxa d’Intercanvi de Sants, i a les iniciatives habituals del teixit social santsenc, se li ha de sumar, des de juny del 2011, l’equipament autogestionat de Can Batlló, autèntic viver d’experimentació social, que es pot convertir en epicentre de l’economia social i solidària amb vinculació territorial. Queda molt camí per recórrer, i els reptes són importants. Però la llavor cooperativa està sembrada, i sembla que ja està germinant.

Ivan Miró, la Burxa núm. 177, desembre 2013

Descarrega’t l’article a la Burxa

Ictineu va ser el nom donat per Narcís Monturiol al seu famós submarí. Avui, navegant unes altres aigües igualment frondoses, es consolida al barri de Sants una cooperativa dedicada a les noves tecnologies: Projecte Ictineu.

Les sòcies d’Ictineu es dediquen al desenvolupament i formació de webs, íntegrament amb Programari Lliure i amb una filosofia compromesa amb la web lliure i l’accessibilitat, i ofereixen solucions integrals i sostenibles orientades a l’autonomia dels projectes.

També treballen en Geodata,  tècniques de geoposicionament de la informació així com eines de visualització agradables per als usuaris (mapes, gràfiques, resums, etc.); dissenyen Campus Virtuals basats en Moodle i són experts en la creació de Revistes Digitals, tant Open Journal System (de caràcter acadèmic) com Open Publish (de caràcter divulgatiu). 

Més info:

http://projecteictineo.com

contacte@projecteictineo.com
699.492.403

 

 

 

El 7 de juliol de 1923, l’Aliança Cooperativa Internacional llençà la idea de celebrar mundialment la Festa de la Cooperació. Era recent la commoció causada per la Gran Guerra (1914-1918), i la inestabilitat política i econòmica del capitalisme no augurava que, en un futur pròxim, els pobles veiessin garantit el seu dret de viure en pau.

 

Davant d’aquell context amenaçador, l’organització internacional del cooperativisme apostà per reforçar la propaganda, i proposà la Diada per a mostrar al món la solidaritat de les alternatives econòmiques bastides per les organitzacions cooperativistes. Els pobles havien d’aprendre a cooperar com a mitjà per a l’emancipació econòmica, i per a soscavar les bases materials que conduien a les guerres imperialistes. La democràcia econòmica, la distribució equitativa i la producció associada havien de substituir la violència i les desigualtats pròpies del capital.

 

La crida de l’ACI tingué un ressó notable entre els medis cooperativistes catalans, i el 1924 la Diada ja fou celebrada a cooperatives obreres de consum com les barcelonines La Flor de Maig, La Dignitat, l’Economia Obrera o el Model del Segle XX, així com a entitats de Mataró, Falset, Vic, Roda o Vilanova i la Geltrú. L’any 1925 ja eren una quinzena d’entitats catalanes les que acollien la celebració, on s’hi llegien proclames com la següent:

 

“Allí donde se crea una cooperativa, allí se derrumba un baluarte del capitalismo. Es este el momento que se produce el hecho revolucionario de la supresión del patrono. (…) Por este hecho la Cooperación es esencialmente transformadora, revolucionaria y pacífica”.

 

Aquelles diades inicials tenien un caràcter modest, es realitzaven a les mateixes seus de les cooperatives i eren amenitzades amb vetllades teatrals, celebracions infantils i discursos honorífics de cooperativistes veterans com Joan Salas Antón. El 1926, tanmateix, la Diada feu un salt important, per l’impuls que li donà la Federació de Cooperatives i el seu portaveu, Acción Cooperatista, i passà a celebrar-se a Montjuic. Hi assistiren milers de persones, i es fletaren 37 autobusos per a dur a la trobada 3.000 infants de les cooperatives.

 

El 1927, el primer dissabte de juliol ja s’havia consolidat entre les famílies obreres com la festivitat de la Cooperació, i l’acte multitudinari es celebrà en aquella ocasió a la plaça de Les Arenes. No fou, però, fins que acabà la dictadura de Primo de Rivera, que la Diada pogué revestir un caràcter més reivindicatiu. Així, el juliol de 1930, al Teatre Nou del Paral·lel, feren un míting Joan Ventosa i Roig, Joan Coloma, Josep Duran i Guàrdia, Miquel Mestre i Manuel Serra i Moret. La censura de la “dictablanda”, tanmateix, suprimí el caràcter internacional del cartell.

 

La Diada anà recollint el progressiu creixement del cooperativisme català, així com el recolzament institucional de la Segona República, i el 3 de juliol de 1932 es celebrà, a l’estadi de Montjuic, l’acte més important des de la instauració de la Diada. Presidit per Francesc Macià, hi assistiren 45.000 persones.

 

La darrera Diada important fou la del 5 de juliol de 1936. Arreu de Catalunya sovintejaren els actes, i a Barcelona s’organitzà a través dels Grups Cooperatius barrials, com els de Sant Martí, Sants, la Barceloneta o Gràcia, on hi intervingueren cooperadores com Dolors Abelló, Empar Coloma o Micaela Chalmeta, que enaltiren el cooperativisme com a sistema global per a l’emancipació social. Dues setmanes després, el cop d’Estat feixista, la Guerra Civil i la Revolució Social transformaven radicalment la situació del país, i la Diada perdé una força que el franquisme acabà d’ofegar.

 

Ja en els darrers anys, entitats com la Cooperativa Obrera de Vivendes del Prat del Llobregat han promogut la recuperació de la Diada, i el 2009, sota l’impuls del Projecte Barri Cooperatiu, es celebrà a Sants la 87etena edició de la Diada Cooperativista.

 Ivan Miró / La Ciutat InvisiblePublicat a La Directa, juliol del 2013.

Per a l’edició del 2013: diadacooperativisme.blogspot.com.es

Imatge: Il·lustració de SHUM per a la Festa de la Cooperació a Catalunya de 1928. Arxiu: La Ciutat Invisible

 

 

Us presentem el programa de la jornada Fem Coop 2013 “Femení i plural: les dones i les cooperatives”, que enguany la dediquem a conèixer, donar major visibilitat, aproximar les possibilitats i limitacions que presenta l’economia social per les dones. L’activitat es realitzarà al Col·lectiu Ronda (Carrer Trafalgar, 50 de Barcelona) el proper 15 de juny de 10 del matí, a 7 de la tarda.

Ens volem aproximar a la situació de les dones a l’economia social, i a les relacions de gènere que es practiquen a les cooperatives de treball per saber si aquestes estructures afavoreixen el desenvolupament professional i econòmic de les dones en igualtat de condicions. Us proposem un seguit de taules que ens ajudin a esbrinar si les cooperatives de treball constitueixen una alternativa real d’autoocupació i un laboratori de pràctiques positives per a la democràcia econòmica i l’equitat de gènere.

 

 

10h Taula “Dones i iniciativa econòmica”

La fórmula cooperativa representa un gran avenç en la democratització del dret i l’accés a la iniciativa econòmica. Les cooperatives com a mitjà d’accés a l’ocupació poden implicar una solució a situacions d’atur i alhora millorar les condicions i flexibilitzar els ritmes de treball per fer-los compatibles amb les altres esferes de la vida. En el cas de les iniciatives impulsades per dones, la pràctica de la iniciativa econòmica implica encara un pas més enllà en l’assoliment de la igualtat plena, comparable a l’accés generalitzat de les dones al treball assalariat durant el segle XX.

En aqueta taula comptarem amb la participació de Lola Sanjuan, presidenta de l’Asociación de Mujeres Empresarias Cooperativistas de Andalucía (Amecoop) i una representant de l’Escola de Dones Emprenedores-Barcelona Activa (Odame), ambdues entitats adreçades a promoure la iniciativa econòmica individual i col·lectiva de dones.

11.30h Taula “Dones i accés al crèdit”

En un panorama europeu i estatal on les dones només accedeixen nominalment al 6% i 3% dels crèdits per a engegar projectes econòmics, el suport financer per posar en funcionament les seves iniciatives prové majoritàriament de l’entorn familiar o proper.

En aqueta taula comptarem amb la participació de Rosa Miró i Núria Suñé, membres del Coop57 (Serveis Financers Ètics i Solidaris), Maite Palomino de la Fundació Internacional de la Dona (FIDEM), i Josep M. Gasch, secretari del Patronat de la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), entitats amb línies obertes per facilitar l’accés a finançament a projectes impulsats per dones i d’interès social.

16h “Tendències i possibilitats de l’economia cooperativa per a les dones”

Els diferents estudis sobre la situació de les dones a l’economia cooperativa a l’Estat espanyol i a Catalunya il∙lustren que aquest sector és més favorable per la participació laboral de les dones, que els permet accedir a categories i nivells salarials més equitatius respecte els homes, així com accedir en major mesura a llocs de direcció i responsabilitat. Un model d’empresa que, d’altra banda, integra de manera natural en el funcionament normal del projecte econòmic el sentit de la responsabilitat social.

En aqueta taula comptarem amb la participació de les responsables de la recerca en curs “Femení i plural: les dones a l’economia cooperativa”, guanyadora dels ajuts Francesca Bonnemaison 2012; de Mònica Reig, coautora de la investigació “Realitats i reptes del cooperativisme de treball i de serveis a Catalunya” (Fundació Seira) i una persona responsable del “Estudio sobre la realidad social y laboral de las mujeres en las Cooperativas de trabajo Asociado en España” (Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado) per confirmar.

17.30 “Les dones a les cooperatives”

Taula rodona en què intervindran cooperatives formades íntegrament per dones, que incorporen la perspectiva de gènere en la seva activitat econòmica i proven d’implementar polítiques aplicades de conciliació. Ens interessa compartir amb elles en quin grau i de quina manera les cooperatives de què formen part basteixen i practiquen metodologies d’organització del treball i bones pràctiques en matèria d’equitat, conciliació, sostenibilitat i cura i accés al crèdit.

Han confirmat la seva participació Neus Andreu de Fil a l’agulla, SCCL i Pepi Domínguez de Titània-Tascó, SCCL.

Durant tot el dia hi haurà servei de mini-bar i paradeta amb material vinculata amb l’economia social. Esperem comptar amb la vostra participació.

Col·laboren:

MIREIA CHAVARRIA | 28/05/2013 Setmanari Directa

A primer cop d’ull, podria semblar un bar qualsevol. Taules i cadires de fusta i una barra esplèndida amb un servei força acollidor. Però les seves parets, folrades de Material sensible, delaten el Koitton Club. I és que les fotografies de Cristina Carulla Cuchi, que retraten el trasmudament del barri de Sants, revelen els lligams que guarda aquest espai amb la cultura, el barri i el món del cooperativisme.

Ja fa uns quants mesos des de que quatre santsenques van decidir aferrar-se amb força de la corretja de la persiana i aixecar-la entre totes per donar llum a un nou projecte cooperatiu al barri. Així va néixer el Koitton Club, l’espai d’oci i cultura que Sants necessitava, al carrer Rossend Arús.

El bressol de la iniciativa rau en una inquietud que compartien bastantes veïnes: la manca d’un local al barri on poder fer actuacions musicals de manera periòdica. Montse Velázquez, Núria Alcover, Pep Rius i Bernat Serrat, quatre persones vinculades a projectes com Divendres Faràndula, la Mandràgora o un fanzine del barri, van optar per llançar-se a l’aventura. I, el que en un inici podia semblar un projecte que brotava com un bolet més, s’ha acabat inflant fins a esdevenir l’aixopluc d’un gran ventall d’iniciatives artístiques i també un espai de trobada de referència per a diferents col·lectius santsencs.

Espectacles de titelles, porta-contes, actuacions en directe, projeccions de documentals i fins i tot un cicle de cinema mut ambientat amb música en directe. El Koitton Club ha arrencat amb molta força i, ara, ofereix al públic barceloní una programació farcida de propostes per aquest proper mes de juny, començen el dissabte 1 amb l’actuació del grup de hip-hop, At Versaris; i els segueixen el dijous 6 els grups de reggae, cumbia, latin mestissatge, Nanai + Son de la Chama; també hi haurà monòlegs i cançó d’autor amb El Sobrino del Diablo; xerrada sobre la Campanya de boicot, desinversions i sancions contra  l’Estat d’Israel; el dissabte 8, ballar fins que el cos aguanti amb Bankrobber Gang Dj’s, i la llista és llarga, des de tast d’olis i vins de la zona del gran Penedés, fins a quartets de saxofonistes, bossa-nova, xerrada de consum crític amb Som Energia i Germinal i moltes altres activitats per tots els públics i a preus realment populars. Així doncs aquest local s’erigeix com un element més que trasmudarà i alimentarà l’entramat social i cultural del barri.

 

Sants, barri cooperatiu

No és estrany que, a Sants, hi brotin iniciatives com el Koitton Club. I és que, en termes cooperatius, el barri no és pas un territori erm. Ben al contrari, als seus carrers, encara s’hi respira cert atavisme, el seu passat obrer i proletari, una època d’industrialització que ha deixat el llegat inesborrable de nombroses experiències d’autoorganització i el deix de la força solidària de la col·lectivitat.

Fugint d’un món laboral precari, quatre amigues van optar per crear una cooperativa sense ànim de lucre. De fet, un dels recursos amb els quals van iniciar el projecte va ser la indemnització per acomiadament improcedent d’una d’aquestes quatre sòcies fundadores, també treballadores. Tot i això, ara ja compten amb l’ajut econòmic de varies sòcies col·laboradores, que també participen activament en el projecte. “El capitalisme és una crisi en si mateix i el cooperativisme és una de les alternatives a aquest sistema de jerarquies”, afirma Bernat Serrat. Satisfet d’haver posat en marxa el local, segueix: “Aquí, les decisions no t’arriben a través d’una carta, sinó que es prenen en una taula setmanalment i de manera conjunta.”

Avui, com ahir, mentre fumegen les altes xemeneies del capitalisme, els treballadors i les treballadores cerquen espais de cooperació i organització de base per amarrar-se a l’única arma que els queda: la solidaritat. Entre el Vapor Vell i el Vapor Nou, cada dia són més els racons per la sociabilitat alternativa. És així com, al costat de la Lleialtat Santsenca, prop de Can Batlló i de Can Vies i dels projectes associatius i cooperatius que s’han anat construint al voltant de la plaça d’Osca, com la Teteria Malea o la Ciutat Invisible, el Koitton Club esdevé un element més que enforteix i solidifica aquest conglomerat social i solidari i, a la vegada, un cau on acollir els projectes artístics més alternatius.

http://directa.cat/noticia/koitton-club-construint-barri-cultura-cooperativisme

 

 

Pàgina 1 de 2112345...1020...Última »